FESTES DE CARRER, EL NOSTRE PATRIMONI

Restaurem palaus, recuperem esglésies, posem boniques les fronteres de les nostres cases. En suma, rehabilitem el nostre passat, el nostre patrimoni cultural, millorant i transmetent a les noves generacions en perfecte estat el nostre pasat.

Les nostres festes formen part d'eixe patrimoni. No podem palpar-les, no son tangibles, però són un patrimoni de sentiments, de cultura, de creences, d'olors, de valenciania, d'història. Són un patrimoni visual i estètic que ens van transmetre els nostres pares.

Per això, tots hem de colaborar com si de la rehabilitació d'un edifici es tractara. Colaborar no és evitar que estes entranyables “festes de carrer” desapareguen, també és recuperar aspectes perduts, millorant atres i en suma tirant-li ganes i ilusió.

No podem conformar-nos de mantindre viva la tradició si cada any perdem un xicotet detall de la festa: eixa traca que ja no es dispara, eixes banderes que ja no adornen, eixes campanes que no sonen, eixa mantellina que ja no luce... Al cap d'uns anys no quedarà res, tot se n'haurà anat lenta però silenciosament.

Per això hem de posar en valor nostre patrimoni festiu, sentir-nos orgullosos del que hi ha, del la que som i del que varem ser.

Moltes vegades no ens acostem a disfrutar de tal o qual festa i pensem: “L'any que ve serà igual i tal vegada tinga un poquet de temps”. Però... i si l'any que ve eixe Sant, eixa Mare de Déu o eixe Crist ja no ixen al carrer?.

Llavors ens lamentarem; Que tot es perd!... quina llastima!... ¿Que fem perquè açò no succeïsca?.

La nostra simple presència és ja motiu d'alegria per als clavaris. Per senzilla que siga la festa, són moltes les hores d'esforç que son recompensades, perquè el clavari treballa per a oferir a atres festa, perquè tot un barri s'unisca entorn a estes centenàries tradicions.

Podem recolzar apuntant-nos a les distintes associacions que organisen els festejos, oferint colaboració econòmica però sobretot nostre temps i ilusió que segur fa més falta que els diners.

El Crist de la Fe, Sant Antoni del porquet, el Beat Gaspar Bono, la Mare de Déu dels Desamparats de Quart, del Socos, de Patraix, de Natzaret o de l'Olivereta. El Consuelo, el Carmen o el Refugi. Sant Cristòfol, Sant Vicent del Mercat, de la Pila o del Tossal. La Rosquilleta o Sant Bult.

Rehabilitem les nostres entranyables “Festes de Carrer”, cuidem els seus detalls i la seua essència, compartim, oferim, participem... Però sobretot sentim-nos orgullosos d'eixe patrimoni que mos han llegat nostres avantpassats i que Déu vullga algun dia podem llegar als que ens seguixen.

ijp - articul publicat al programa de festes de sant cristófol 2007