Uns anys després de l'aparició de la figura de Sant Cristòfol, en 1399 sorgix una Confraria dedicada al Sant per privilegi del Rei Martí l'Humà.

En temps del Patriarca Sant Joan de Ribera, la Confraria continuava existint i tenia indult pontifici, no obstant, va permaneixer agregada a la de Ntra. Sra. del Miracle, situada en el veí carrer del Trinquet de Cavallers. El trasllat d'esta última al Palau Reial de València, va provocar que les dos Confraries es desmembraren, ab la desaparició de la de Sant Cristòfol. Açò degué ocórrer en els primers anys del segle XVII.

Temps després, les religioses canogeses van aconseguir un Breu de S.S. el Papa Innocenci X per a refundar la Confraria, donanse a Roma el 30 de Juliol de 1646. No obstant per causes que són desconegudes, no es va posar en execució este Breu, per la qual cosa sent Arquebisbe de València, Dº Luis dels Cameros, es va escriure a Roma demanant es confirmara esta gràcia, sent concedit per S.S. el Papa Clemente X l'any 1673.

Durant molts anys la Confraria va continuar en funcionament, a pesar dels canvis d'ubicació del Convent, fins a aconseguir el seu espai definitiu en el carrer del Poeta Bodría.

Després del parèntesi produït per la Guerra Civil, la Confraria ressorgix ab força, però integrada exclusivament per dones. En els anys cinquanta, la processó de Sant Cristòfol recorre el barri ab els seus clavariesas portant la mantellina. Les velles cases de planta baixa i piso o els corrals van vore passar al Sant.

Però conforme sorgien en el barri els grans blocs de pisos, la tradició anava decaient, encara que sí cal

mencionar que mai es va perdre. De forma quasi intima es beneïen els automovils en la porta del Convent, i una xicoteta processó s'aguaitava tots els anys fins a l'encreuament ab el carrer Alboraya .

Així les coses, el 10 de juliol de 1993, un grup de persones vinculades a Sant Cristófol i al Barri, es reunixen en el locutori del Convent i es decidix començar a treballar pel ressorgir de la Confraria i la seua festa.

Esta nova Confraria està integrada tant per hòmes com per dones, a diferència d'etapes anteriors que només estava composta per hòmes o només per dones.

L'any següent i ab escassos recursos econòmics, però ab molta il·lusió, sona pels carrers un tabal i una dolçaina i tímides traques anuncien l'eixida del Sant. En 1996 la llista de clavaris esta composta per una quarantena de persones, per primera vegada es dispara una mascletá, i es fa una exposició en el vestíbul del Convent sobre la història del Sant i la seua historia.

Però és 1998 l'any definitiu, perquè davant de la celebració del centenari del trasllat del Convent al seu emplaçament actual, la Junta de Clavaris acorda demanar la visita de la Mare de Deu dels Desamparats, Patrona de Valéncia.

Si bé va ser en 1996 quan es va fer per primera vegada una benedicció extraordinària de vehiculs, és el 10 de juliol de 1998 quan adquirix la rellevància social i religiosa que se li pretenia donar. Automobils antics, bombers, policia... participen d'esta festa celebrada després de la solemne Missa.

L'any 2000 és un any de consolidació. Els clavaris se situen entorn al centenar i s'han elaborat uns estatuts que han sigut aprovats per l'Arquebisbe de València el 20 de juny del 2000. 

El pròxim projecte important de la Confraria és la rehabilitació de la frontera de l'Església. Per a això s'han organitzat en 2005 i 2006 dos concerts de nadal, a fi d'aconseguir fons per a esta obra.