La fundació del Real Convent de Sant Cristòfol de València data de l'any 1409. En eixe any una comunitat de monges canongesses de Sant Agustí habitava en el Convent de Santa Bàrbara d'Alzira; però davant de l'estat de ruïna en què es trobava l'edifici decidixen traslladar-se a València per a ocupar un nou Convent, situat entre els carrers de la Pau i del Mar i just davant de l'actual carrer de Sant Cristòfol.

Esta nova fundació es produïx junt a l'església de Sant Cristòfol, que fins al 10 de juliol de 1391, havia segut sinagoga de la jueria de la ciutat.

En aquella data, una figura de Sant Cristòfol de dos pams d'altura, va aparéixer soterrada davall el sòl de la sinagoga. Este acontenyiment va ser acompanyat de veus i atres successos que van ser considerats com miraculosos

El Rei Joan I d'Aragó va prendre davall la seua protecció a esta Església i va donar una Real Cèdula el 8 de novembre de 1392, en la que va instituir un benefici ab el titule d'Arxiprestat.

A principis del segle XVI la fàbrica del Convet reb un important impuls pel senyor Francisco Juan Roca de la Serna que va ser canonge i benefactor del Convent.

L'edifici del Convent podia albergar fins a quaranta-quatre religioses. Destacava entre les seues habitacions: el combregador, el cor i els seus dos claustres per la seu exelent arquitectura i adorns.

Quant a l'Església, era d'una sola nau ab sis capelles laterals. En la part de l'evangeli i en la seua primera capella, trobàvem el Sant Cristòfol trobat en el s. XIV; Als seus peus figurava una placa ab la següent inscripció en llengua valenciana: Fonc atrobada esta figura del glorios Martir San Christófol daball de terra dins la Eglesia hon hui está  En Valencia a 9 de juliol de 1391.

Junt amb esta capella se situaven la de Sant Agustí i la del Patriarca Sant Josep. I ja, davall el cor, una més xicoteta dedicada a la de la Puríssima Concepció.

En la part de l'epístola trobàvem, en primer lloc, a la Mare de Déu intitulada “Part sense Dolor”, representada ab una pintura sobre la Nativitat del Senyor. En la segona capella existia un Crist crucificat i la tercera estava dedicada a Sant Antoni de Pàdua.

A l'Altar Major s'accedia per una escala de deu escalons ab barana de ferro i allí estava un Sant Cristòfol de grandària major a l'original del segle XIV.

L'església va ser reformada segons els gustos de l'època l'any 1672.